La història del trekking Ramat de Camins comença l’agost de l’any 1956, quan els escriptors i caminaires Camilo José Cela (Padrón, 1916 – Madrid, 2002) i Josep Maria Espinàs (Barcelona, 1927) fan una ruta a peu per les comarques pirinenques del Pallars Jussà, Pallars Sobirà, Val d’Aran i Alta Ribagorça.
Camilo Jose Cela i Josep Maria Espinàs
D’aquest viatge cada escriptor n’escriu el seu relat: Viaje al Pirineo de Lérida (Destino, 1965) i Viatge al Pirineu de Lleida (Selecta, 1957), que més endavant Espinàs revisarà i retitularà amb el nom d’A peu pel Pallars i la Vall d’Aran (Campana, 2000). En aquests llibres es descriuen les belleses del paisatge i d’una població que comença a entrar en la modernitat. Recordem que durant els anys cinquanta del segle XX al nostre Pirineu tot just es començava a conèixer la paraula “turisme”.
Llibres d’en Camilo José Cela i en Josep Maria Espinàs
Cinquanta anys després, l’any 2006, una empresa de dinamització local de la comarca pirinenca del Pallars Sobirà (Montanyanes) decideix celebrar el cinquantenari d’aquell viatge i duu a terme un seguit d’actes culturals. Ho fa a la tardor per tal de desestacionalitzar el turisme.
Actes culturals de la tardor del 2006
Una de les propostes per aconseguir un turisme respectuós durant tot l’any es concreta en un encàrrec: l’escriptora i caminaire Núria Garcia Quera ha de tornar a fer el viatge dels dos escriptors i escriure’n el seu relat.
Núria Garcia Quera
Així neix el llibre Nou viatge al Pirineu (Sensus, 2012).
Nou viatge al Pirineu de Núria Garcia Quera
Ara bé, aquesta escriptora, a diferència dels seus predecessors, evita caminar per sobre de l’asfalt i escull els antics camins veïnals que uneixen els pobles pirinencs. Llavors és quan neix la ruta Ramat de Camins, que pren el nom d’una expressió pirinenca. Quan algú diu que alguna cosa l’ha fet moltes vegades, diu que l’ha fet “un ramat de camins”.
Ara podem escoltar diferents testimonis del viatge dels escriptors.