A mitjans de maig (2019) he fet el Ramat de l’Est amb algunes variants. D’una banda volia fer la volta per pujar al Roc de Sant Aventí i el poble abandonat de Montsor des de la Pobla de Segur i de l’altra volia conèixer millor la vall d’Àssua del que podia permetre l’etapa “oficial” que en un dia et vol fer pujar de Sort a Llessui i després baixar a Rialp. Fa temps que tinc el llibre de la Núria Garcia Quera dedicat a aquesta vall i en volia treure algun profit. A més em feia gràcia pujar a la serra d’Altars per veure la Vall Fosca des de dalt. Per això vaig demanar fer dues nits a la Pobla i dues a Llessui. Sé que això últim i el fet de ser temporada baixa, quan alguns dels establiments habituals del programa estan tancats, va complicar una mica la feina de l’organització, però al final tot va resultar impecable gràcies a la professionalitat d’en Cesc Capdevila.
Els allotjaments estan molt ben escollits en tot el recorregut i donen a bastament el que el caminant una mica “comodón” espera entre etapes: un bon sopar per recuperar forces, una bona dutxa, un bon llit i un bon esmorzar per fer front a la nova jornada.
El recorregut és molt variat, alternant trams de pista amb corriols, generalment ben marcats. Algunes etapes són molt llargues, de manera que segons l’època de l’any en què es facin no val a badar o se’ns farà de nit. Cal planificar-ho bé. Però és clar, hi ha tants racons i tants paisatges a admirar i fotografiar, que vulguis o no, t’hi entretens.
Precisament voldria remarcar que segurament aquesta és la millor època de l’any per fer-ho, quan el dia és llarg, el verd és més intens, ja han sortit moltes flors i insectes (papallones, abelles, marietes, .. i encara no han aparegut els molestos mosques i mosquits de l’estiu), la Noguera Pallaresa baixa a tuttiplé pel desglaç i per les pluges de primavera i al fons es veuen el cims encara mig nevats del nostre Pirineu més elevat.
També em feia gràcia passar per pobles el nom dels quals havia conegut gràcies al deliciós recull d’històries i llegendes “Muntanyes maleïdes”, de Pep Coll, i, encara que no fossin exactament dels pobles per on jo passava recordava les històries dels minairons, d’encantades i bruixes, de mossens lascius i golafres, de l’óssa que xiuxiuejava a l’orella d’un caçador que es feia el mort… i fantasiejava amb la possibilitat de trobar-me qualsevol d’aquests personatges en algun revolt.
Alguns descobriments durant el recorregut, relacionats amb referents contemporanis: el record a l’actor Carles Canut (i el monestir) a Gerri de la Sal, la suposada inspiració trobada per Antoni Gaudí a la paret de l’Argenteria a Collegats, l’origen del nom del grup de música tradicional El Pont d’Arcalís, el literari riu Pamano, (l’antiga estació d’esquí de Llessui, fora del recorregut oficial).
Una postal a destacar? La vista que hi ha de l’impressionant Montsent de Pallars des de l’ermita de Sant Josep d’Olp. (Si bé les millors vistes d’aquesta muntanya les vaig tenir baixant del Bony d’Altars cap a Llessui, però això no forma part estrictament del recorregut de Ramat de Camins).
Un record especial? La conversa mantinguda al cotxe amb la Núria Garcia Quera quan molt amablement em va baixar de Llessui a Llavorsí perquè plovia massa per a caminar. Tot un honor haver conegut una escriptora reconeguda com ella i haver escoltat en diversos pobles com és d’estimada a la comarca.
Per la pluja (que va ser neu a la serra que havia pujat el dia anterior, fins uns 200 metres per damunt de Llessui) no vaig poder fer la descoberta que volia dels poblets de la Vall d’Àssua, de manera que queden pendents per a un altre viatge (em feia gràcia visitar el poble on es va rodar la simpàtica sèrie Gran Nord i comprovar què passava si saludava algú aixecant els dits com el Pantocràtor de Taüll i exclamant “Déu!”, he he). Sí que vaig poder visitar el magnífic Museu del Pastor a Llessui, del tot recomanable per a tota la família per amè, divulgatiu i molt ben muntat.
Moltes gràcies per tot, Núria i Cesc! Ens tornem a veure quan decideixi fer el Ramat del Nord.
P.S.
Un últim comentari: ¡Salvem la llibreria Quera! No pot ser que desaparegui una botiga centenària com aquesta i que a més és del nostre ram de l’excursionisme. Recordeu que no n’hi ha prou amb el GPS per anar d’excursió: també cal portar un mapa (i saber-lo interpretar). I una guia editada ens donarà més confiança en l’elecció de les nostres excursions que ressenyes trobades a Internet. I a la nostra paret lluirà més un calendari amb fotos de muntanya que el d’una entitat bancària. Som-hi!
Últims Comentaris