Ramon Busquets Roma

Posted By on nov. 26, 2018 | 0 comments


Tot va començar amb l’article de la revista Vèrtex n.274 del setembre 2017 sobre la ‘Gran Travessa del Pallars’, en que es descrivien les 5 primeres etapes basades en la ruta de 300 km que fa 61 anys varen fer el Josep M. Espinàs i el Camilo J. Cela pel Pirineu de Lleida..

Seguidament va venir la proposta engrescadora de fer d’una tirada les 15 etapes d’aquesta ruta en versió moderna, el ‘Ramat de Camins’, i fer-ho amb un grup reduït. Al final vàrem ser tres: La Pilar Guàrdia, en Josep Crespo i jo mateix.

Després ens vàrem llegir els llibres ‘Nou viatge al Pirineu’ de Núria Garcia Quera (Sensus, 2012) i el de l’Espinàs ‘Viatge al Pirineu de Lleida’ (Biblioteca Selecta 1957), i motivats amb aquestes experiències, ens vàrem veure capaços d’afrontar el repte, entre finals de maig i principis de juny d’aquest 2018.

Quan en Cesc Capdevila ens va dir que érem els primers que faríem les 15 etapes seguides, ens va fer molta il·lusió el repte, tot i que els tres de l’equip teníem més de 60 anys…

Ho vàrem aconseguir i la experiència va ser fantàstica. Caminar amb una tranquil·litat absoluta per aquestes contrades durant quinze dies no te preu. El ‘Ramat de Camins’ no passa necessàriament pels cims i colls més alts o més bonics o pels pobles més ben conservats, segueix bàsicament els camins antics que anaven de poble a poble, i vàrem passar exactament per 72 pobles… I n’hi ha de tot tipus, de vius, de morts, d’enrunats, d’abandonats, de tranquils, de macos, de lletjos, de molt autèntics, de molt ben conservats, de totalment refets,… tot plegat acompanyat d’un paisatge espectacular. T’adones fent aqueta ruta, que no necessàriament cal anar molt lluny de casa per tenir una gran experiència.

Com a resum general podríem dir que el Pallars ens va impactar perquè encara és en general ben conservat i autèntic i a l’extrem contrari, la Vall d’Aran decepcionant, perquè als pobles tot és molt nou, les construccions tradicionals són testimonials i el conjunt, afegint-hi serveis i persones, fa difícil creure’t que ets a Catalunya.

Les 3 etapes que ens van agradar més: la 3a de Sort a Rialp, passant per la Vall d’Àssua, l’etapa 6a d’Àreu a Ribera de Cardós i l’etapa 14a del Refugi de Conangles a Barruera.

L’etapa més llarga: del Refugi de Conangles a Barruera, amb 29 km i 13 hores en total.

L’etapa més fotografiada: de Salardú a Bossost, amb 97 fotos.

El coll més nevat i dificultós: el Pòrt de Vielha de 2.470m.

Dies que va ploure, poc o molt: 7.

El millor àpat: a l’Hotel Pessets de Sort.

‘Ramat de Camins’ proporciona una bona organització i una informació complerta i adequada. Fer notar però, que els horaris que hi surten son de temps de marxa, és a dir en moviment, i cal afegir-hi les parades per menjar, beure, descansar, contemplar, fotografiar, etc… per tant, als temps que s’especifiquen cal afegir-hi quasi un 50% més…

En el nostre cas vàrem caminar 321 km amb un temps total de 131 hores, de les quals en vàrem caminar efectivament 83.

Gràcies al Cesc Capdevila per la bona organització i a la Núria Garcia Quera per haver fet i escrit el ‘Viatge al Pirineu de Lleida’!.

Submit a Comment

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Utilització de galetes

Aquest lloc web fa servir galetes per que tingueu la millor experiència d'usuari. Si continua navegant està donant el seu consentiment per a l'acceptació de les esmentades galetes i l'acceptació de la nostra política de galetes, feu clic en l'enllaç per una millor informació.

ACEPTAR